Hola,
No he conseguido hacer llegar a los españoles y españolas mi voluntad de diálogo. Ya sabes que la intención estaba en explicar por qué Catalunya tenia que iniciar el proceso de secesión.
Como que siempre es mejor hablar que ir a pedradas, si quieres que lo hablemos, escríbeme a iuliusanicetus@gmail.com para quedar a una hora, hacer un Hangout, y compartir nuestra opinión con todo el mundo.
Un saludo.

Canciones 3

11/12/12 a las 22 h.

Canciones 1

comentarios y preguntas, también en iuliusanicetus@gmail.com

El domingo 28 de octubre de 10 a 11 de la noche empezamos una mesa redonda contigo para hablar de la secesión de Catalunya. Si quieres entrar en el directo puedes ir a la página de "Canciones" de Google+.

¿Hablamos el domingo?

En este PDF puede apreciarse la importancia de la propaganda para llegar a la Guerra de los Balcanes. 

Canciones para evitar una guerra

Hola novament.
Tot recordant aquell documental d'en Basilio Martín Patino del 1971, vull provar si me'n surto a contrarestar la mala bava de tota mena de persones que amenacen i intimiden amb el tema de la secessió de Catalunya.
Així doncs, tots els diumenges, de 10 a 11 de la nit, em tindreu disposat a parlar-ne. Ho faré des de l'aplicació Hangout de Google+ -un sistema de videoconferència- en castellà per tal de vull dialogar amb la gent d'Espanya.

Aquest és el punt de partida:

• Teniendo en cuenta que todos y todas somos ciudadanos y ciudadanas del mundo, para contrarrestar las amenazas y miedos que provocan los contrarios a la secesión de Catalunya, este espacio de conversaciones pretende crear puentes y conseguir complicidades de las gentes de España con el objeto de que no se produzcan heridas ni malentendidos.
• El punto de partida es que la independencia de Catalunya no es una opción política. Se trata de una necesidad de país. Y como que Catalunya es un territorio plural, lo obligado es el refrendo popular de si estamos o no de acuerdo en esa necesidad.
• Y a eso es a lo que vamos, a un ejercicio democrático básico. Las elecciones pondrán, luego, a cada cual en su lugar.

¿Empezamos?

A partir del 28 de octubre, todos los domingos de 10 a 11 de la noche, podrás ver y escuchar la conversación en esta misma página. Si quieres participar, pon en tus círculos de Google+ esta página y pide entrar en el Hangout.

El calendari dels Indignats

Una proposta de calendari per deixar d’estar indignat

 (des del punt de vista espanyol)

1) Dissolució de les Corts

2) Convocatòria d’eleccions a Corts constituents

3) Votar els partits que adoptin les propostes de Sol + les adaptacions i aportacions que en facin els indignats de Catalunya

4) Inici de Corts constituents

5) Nomenament d’un govern provisional que s’encarregui de la gestió diària

6) Redacció d’una nova Constitució adaptada als requeriments de les propostes Sol + els canvis necessaris per facilitar la independència dels territoris espanyols que ho vulguin

7) En 3 mesos les Corts redacten i aproven la nova Constitució

8) Referèndum de la nova Constitució

9) Dissolució de les Corts i convocatòria d’eleccions generals i autonòmiques (també a Catalunya).

Amb tot això podríem arribar, de forma pacífica, a la 4ª República espanyola i a la República de Catalunya

Em sap molt greu

Article de Juan Villoro sobre intelectuals mexicans retinguts a l'aeroport del Prat (El Periódico 31-07-08)

Juan Villoro

La primera notícia que Barcelona és una zona de conflicte me la va donar l'escriptor mexicà Tryno Maldonado, que va estar detingut unes quantes hores a l'aeroport del Prat. Van desconfiar dels informes que donava sobre el festival que l'havia convidat a la ciutat. Després de la tortura psicològica, va poder passar.
Com que en alguna ocasió Tryno va ser confós amb el meu fill, vaig pensar que potser la seva aparença no era gaire selecta per a la capital del turisme fashion. Poc després, Jorge Volpi va passar pel mateix infern, i fa algunes setmanes, Esteban Rossi, professor de la Universitat de Princeton, va rebre el mateix tracte. Malgrat que es tractava de convidats amb despeses cobertes, van passar per humiliacions a la duana.
El seu problema era ser mexicans. Tot i que les fronteres són, en si mateixes, operatius discriminatoris, i en totes algú desperta suspicàcies, és escandolós que es molesti visitants aliens a qualsevol desig de quedar-se a rentar plats. Això dóna peu a una indignació superior. Si Jorge Volpi (premi Seix Barral, doctor honoris causa per la Universitat de Salamanca, director de Canal 22) és tractat com un necessitat, ¿què deu passar amb els llatinoamericans que arriben a cuidar malalts? La desinformació ha fet estendre la paranoia a les webs de turisme a Espanya i alguns aconsellen dur fotocòpia de les escriptures dels amics que t'inviten.
Per desgràcia, el Prat té la pitjor fama dels aeroports espanyols. Com a barceloní vocacional, ofereixo noms de catalans exiliats a qui ningú va molestar a la duana mexicana. Escriptors: Josep Carner, Agustí Bartra, Pere Calders, Avel.lí Artís-Gener Tísner, Anna Murià, Lluís Ferran de Pol, Ramon Xirau, Màrius
Torres, Joan Sala, Artur Bladé i Desumvila, Lluís Ferran de Pol. Editors: Bartomeu Costa-Amic, Joan Grijalbo, Ramon Fabregat i Arrufat. Antropòlegs: Pere Bosch i Gimpera, Joan Comas. Arquitecte: Feliu Candela. Metges: August Pi-Sunyer, Pelai Vilar i García, Pelai Vilar i Puig. Matemàtic i astrònom: Marcelo Santaló Sors. Historiador: Josep Maria Miquel i Vergés. Pintor: Vicente Rojo.
¿No n'hi ha prou amb aquesta llista per donar la benvinguda a un mexicà?