Bono, Pizarro y Arriba España!

Si fos cert el que apuntava Vicent Partal el 17/12/2007 que "PSOE i PP preparen un gran tomb de la política espanyola, consistent a deixar els nacionalistes no espanyols fora de joc", la col·locació estratègica de Bono (PSOE) al capdavant del Congrés de Diputats i de Pizarro (PP) com a segon per Madrid -cara a tocar cuixa en els temes econòmics- comença a dibuixar el perfil d'una pinça prou amenaçadora.
M'imagino el mapa i faig uns possibles:

1. Si guanya el PP: Coalició PP-PSOE = Bono presideix el Congrés i Pizarro a economia.
2. Si guanya el PSOE: Coalició PSOE-PP = Bono presideix el Congrés i Pizarro cap de l'oposició.

Resultat de tot això: Barcelona debe ser bombardeada cada 50 años para que recuerden quien manda. (Espartero)

Digueu-me paranoic.

Sumari 18/98

• "A partir d’unes diligències d’investigació iniciades el 1989, el Jutjat Central d’Instrucció número 5 de l’Audiència Nacional va obrir l’any 1998 un seguit de procediments judicials contra diverses organitzacions polítiques i socials, sindicats, mitjans de comunicació, empreses i organismes populars del País Basc, finalment acumulats en el Sumari 18/98."
  

M'he llegit l'informe que la Comissió de Defensa dels Drets de la Persona de l'Icab i l'Associació Catalana de Defensa dels Drets Humans han fet sobre la sentència del sumari 18/98.
Tal com estan les coses, dubto que el recurs al Suprem faci que la situació ens retorni a l'Estat de Dret. Si consentim -i mirem cap a una altra banda- que una sentència com aquesta quedi refermada, ben aviat se'ns acusarà del mateix als catalans.
No sé, tinc la sensació que no em puc quedar amb els braços creuats tot esperant que algú cremi el Reichstag.
Mireu també aquest bloc i els comentaris.