Ni Metro ni ferrocarril

Fa molts, i molts, i molts anys els passadissos de Madrid anaven plens de senyors amb barret que potinejaven per dur-se al cove si el tren que venia de Tarragona-Saragossa-Madrid havia de passar pel Prat o per Sant Boi. Les influències de marina van tenir més força i, tal com ja sabem, un cop passat Gavà, el tren gira cap a mar per tornar a tombar terra endins i així recuperar la línia recta que el permet enfilar el carrer d'Aragó de Barcelona. Va ser una oportunitat perduda. Sant Boi no només es quedava sense el pas lògic del tren. Sant Boi, en aquell temps, no tenia ni un trist pont estable per on hi passessin carros i tartanes. La nostra vila va perdre una oportunitat que la va marcar fins a la segona dècada del segle XX.
Cent anys més tard ja hi tornem a ser. L'últim govern convergent va planificar la prolongació d'una línia FGC plenament barcelonina perquè servis de metro a la resta dels municipis del delta, ja que la L9 cobria el Prat. Quan van arribar els socialistes & Co. a la Generalitat no van trigar 3 mesos a anular aquella planificació sense oferir cap alternativa.
Han passat quatre anys. En aquest petit i curt període de temps no tenim "finançament, infraestructures i blindatge" que eren els tres eixos bàsics del que havia de ser el nou Estatut de Catalunya. No ens amoïnem, a Sant Boi (80.727 habitants) tampoc no tenim metro. El tindrà abans Sant Feliu (42.273 habitants) que ja disposa de Rodalies Renfe i de Trambaix.
Tot això ens passa quan se suposa que tenim un Govern "amic" a la Generalitat. Uns amics que ara diuen que per Sant Boi no toca. Més aviat jo diria que som nosaltres els que "no hi toquem" ja que la gran majoria seguim votant els mateixos encara que ens fotin boles de l'altura del nostre campanar.
La conya més gran és que és a Madrid -sí, igual que fa més de cent anys- on s'està estudiant el traçat de Renfe que ha de passar per la nostra Vila.
Començo a pensar que tenen raó aquells que només voten quan hi ha eleccions a Corts i no a les del Parlament.